I Trobada de Rondalles

Hola a tots!!

Per fi ha arribat el dia, i demà podrem disfrutar de la I Trobada de Rondalles, organitzada des del Grup de Rondalla i Danses "La Calderona" i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Nàquera.

Com que esteu tots convidats i volem que vingau, ací anem a presentar als grups que ens acompanyaran demà en la primera edició d'aquesta trobada, en la que hem posat tota la nostra il·lusió.

Vos esperem!!

Grup "Pensat i Fet", Rondalla i Balladors de Bétera

El grup "Pensat i Fet" de Bétera és el més jove dels que escoltarem. El grup naix en octubre de 2007, al reunir-se unes amigues per tocar en una boda, on recordarem com, vints anys enrere, totes formaren part d'una rondalla.

Animats per Paco Navarro, començaren per cantar Valencianes en la presentació de la falla Gran Via de l'Est, de Bétera, i poc després van ser convidats a cantar en la misa de Sant Josep i les Creus de Maig per la falla Gran Via del Sud, també de Bétera.

A partir d'aquest moment, van decidir formalitzar-se com a rondalla, i cantar i ballar per donar a conéixer el folclore de la seua població.


Els membres de la rondalla del grup "Pensat i Fet" són:

• Guitarres:
  
• Herminia Espelleta
• Àngel Monraval
• Adelina Jareño
  
  
• Guitarró:
• José Vicente Navarro
  
  
• Bandúrries:
• Ana Mª Aloy
• Lupe Doménech
• Amparo Marín
  
  
• Llaüt:
• Francisco Navarro
  
  
• Percussió:
• Carmen Navarro
  
  
• Cantadors:
• Vicente Izquierdo
• Carmen Català
• Lourdes Morelló
  

Interpretaran les peces següents:

• L'u d'Antella
• Massurca de Larrea
• Jota de la Serra de Moixent
• Nadala: Pastorets i pastoretes

Grup de Danses "Xafarnat" de Paterna

La rondalla del Grup de danses "Xafarnat" naix després d'un curs de dansà a l'any 1980, encara que la seua primera actuació va ser a l'any 1984.

Al llarg de la seua trajectòria, el grup ha destacat per la seua feina d'investigació, recuperació i difusió del patrimoni musical de la població de Paterna.

Els seus espectacles són de cants i danses tradicionals valencianes, on es poden trobar, per exemple, seguidilles, jotes i boleros.

Al llarg de l'any el grup participa en les festes dels distints pobles de la Comunitat Valenciana i de l'Estat Espanyol, així com també ha actuat a diferents paisos d'Europa com Itàlia, Portugal, França, el Principat de Mònaco, Dinamarca i Suïssa.

La rondalla del Grup de Danses Xafarnat interpretarà les següents peces:

• Bolero d'Albal
• Malagueña de Barxeta
• Jota i fandango de Xodos
• Nadala: Esta nit és bona nit

Grup "L'Olivar" d'Alaquàs

Com que fa deu anys el Grup "L'Olivar" d'Alaquàs estava consolidant-se, tot i adquirint estabilitat, es va fer necessària la creació de la Rondalla, per tal d'acompanyar amb la seua música els balls i cançons del grup. És així com va nàixer, i, després de deu anys, és la rondalla qui també està totalment consolidada.

Guitarres, bandúrries, guitarrons i cantants interpreten les peces en els nombrosos viatges i actuacions que realitza el grup: Madrid, Barcelona, Múrcia, Terol, Estremadura, Mallorca, Toledo, Itàlia...

Actualment, la rondalla està dirigida per Maria Josep Pastor Balaguer.

La rondalla del Grup "L'Olivar" d'Alaquàs interpretarà les següents peces:

• Bolero de Guadassuar
• Fandango d'Hortunas
• La Petenera
• Nadala: Pastorets i pastoretes
  

Grup de Rondalla i Danses "La Calderona" de Nàquera

Tancarà la vesprada l'actuació la rondalla del Grup de Rondalla i Danses "La Calderona" de Nàquera, organitzadora i amfitriona de la trobada.

El Grup de Rondalla i Danses "La Calderona" va nàixer com una activitat complementària de l'Associació d'Ames de Casa de Nàquera, fa més de deu anys.

A l'any 1997 es van independitzar d'aquesta associació i, junt amb la rondalla, es va formar el nou grup, que es va proposar com a part fonamental del seu ideari la recuperació i difusió de la cultura de la nostra població.

Per a celebrar el seu desé aniversari, la rondalla va grabar el seu primer disc, "Joies de Nostra Terra", baix la direcció de Maribel Crespo.

Els membres de la rondalla del Grup de Rondalla i Danses "La Calderona" són:

• Guitarres:
  
• Ramón
  
• Salvador
  
• Mª Carmen
  
  
• Bandúrries:
• Paco
• Miguel
  
  
• Guitarró:
• José Vicente
  
  
• Llaüt:
• Maribel
  
  
• Cantadors:
• Carmen
• Rebeca
• Victoriano
  

Interpretarem les següents peces:

• Jota de Bétera
• Cuplet
• Seguidilles de Nàquera
• Nadala: Ja venen els reixos

Podeu descarregar el programa de la I Trobada de Rondalles ací.

I Trobada de Rondalles

I Trobada de Rondalles

Els Nadals ja s'acosten, i amb ells, el Grup de Rondalla i Danses "La Calderona" tenim el plaer i l'alegria d'anunciar un nou event organitzat per nosaltres: la I Trobada de Rondalles.

Per què fer la Trobada?

Des del seu naixement, el grup ha celebrat, quan comença el bon temps, la Trobada de Grups de Danses, on cada any ens hem trobat amb diferents agrupacions i amics, que ens han fet disfrutar i conéixer de la música tradicional no sóls d'altres poblacions, sinó també inclús d'altres autonomies.
Més endavant vam incorporar a la llista dels nostres actes consolidats la Trobada d'Escoles de Danses, on els més menuts del nostre grup, els membres de l'escoleta, van convertir-se en els protagonistes absoluts, i on també hem rebut la visita de diversos amics, que han fet d'aquest acte també una data important per a tots nosaltres.

I a cadascuna de les trobades, així com a tot el que fem al llarg de l'any, sempre hi ha un grupet de persones que acompanya i fa que siga possible el fet de compartir cançons i balls: la rondalla. Què seria del grup sense la rondalla? És clar que sense música no es pot ballar, pel que hem decidit donar el protagonisme que es mereix a la nostra rondalla, de manera que és per aquest motiu que naix la Trobada de Rondalles.

El contingut

Com que hem escollit el mes de desembre per situar la nostra I Trobada de Rondalles, vam pensar, per la iniciativa de Maribel Crespo, la professora de la rondalla, que estaria bonic incorporar a la trobada la interpretació de nadales de la nostra terra, per recordar així també aquestes cançons que molts hem escoltat cantar des de ben menuts i que volem que les noves generacions facen seues.

En aquest primera edició ens acompanyaran les rondalles de Bétera, Alaquàs i Paterna, que anirem presentant amb més detall pròximament, i que interpretaran, tanmateix, tres peces d'estil lliure i una nadalenca.

Ens trobem a...

Tot açò serà el pròxim dissabte 13 de desembre, a les 18 hores, en el Saló d'Actes de l'Ajuntament de Nàquera, on esperem a tots els que vulguen acudir a acompanyar-nos en aquesta I Trobada de Rondalles i, com no, a disfrutar de la nostra música!

¡¡Esteu tots convidats!!

Els contes de Miguel

Avui inagurem una nova secció en aquest blog, dedicada als més menuts de la casa. Aquesta és "Els contes de Miguel", on Miguel ens anirà presentant i contant una sèrie de històries en valencià sobre les nostres terres i els pobles veïns, per poder conéixer millor el lloc on vivim i no es perga eixa meravellosa costum de contar-los contes als nostres xiquets.

Esperem que vos agrade aquest primer conte de la colecció particular de Miguel, de la seua pròpia creació i ambientada en les muntanyes que envolten Nàquera: la Serra Calderona.

L’ÀGUILA QUE MENJAVA BROSSA

Doncs bé, amiguets, aquesta història, conte o romanç, està basada en les nostres muntanyes més pròximes, és a dir, en la muntanya del Pinar, en els seus penyasegats, en les seues coves i en els seus habitants... Com bé diu el seu títol, que jo li he donat, tracta sobre un àguila, un àguila molt particular.

Hi havia una vegada ací, a la muntanya del Pinar, ja fa anys, una parella d’àguiles, de les moltes que creuaven els nostres cels, llomes, barrancs i planísies, sempre buscant alguna cosa que menjar. Doncs bé, esta parella d’àguiles trobà en el tallat del Pinar una terrasseta per a poder fer el seu niu. Es posaren en feina replegant rames, rametes, brossetes... Tot allò que pensàven que els feia falta per a fer un niu gran, en el que poguéren estar agust i tindre la seua niuà. Quan ja tinguéren el niu com els agradava, es disposaren a pondre els ous, i es trobaven molt contents, perque no sóls el seu niu era gran, sinó que també era molt difícil d’alcançar i vore pels depredadors.

L’àguila mare va pondre un ou, i el pare, molt content, volava per les llomes del Pinar, Puntal de Mateu, la Cova, el Montcudio, l’Ombria, els Trencalls... sempre buscant menjar per a la seua parella, per a que no passara fam. Passat el temps, l’àguila mare, que havia estat covant l’ou, va donar-li una sorpresa a l’àguila pare, quan li duia un ratolí per a que menjara. Quan va arribar el pare al niu per a donar-li el ratolí, el va mirar en cara de satisfacció i alegria i es va alçar sobre les seues grans potes i li va ensenyar a la seua parella una aguileta xicoteta, que acabava d’eixir de l’ou. L’àguila pare mirava aquella aguileta tant xicoteta, tan menuda, i es va emocionar.

A partir d’aquell dia el treball era doble, ja que tenia que caçar per a la seua parella i per a la seua filla. Aquella aguileta xicoteta menjava tot allò que el seu pare li duia, i es feu gran molt apressa. Els pares la deixaven sola al niu per anar a caçar, i ella, com era tan juganera, sempre estava en el niu d’ací cap allà, no parava, menejava les ales com si volguera volar, però no tenia plomes i encara no podia fer-ho.

Un bon dia, correguent i jugant, se’n va eixir del niu i va caure per tot el tallat fins arribar a terra. Com encara no tenia plomes ni força, no podia volar, i van passar moltes hores, i els seus pares no la podien trobar, degut a que estava baix, en terra, amagada entre les mates, i els pares no la veien. Després d’estar llargues hores allí, sense menjar, va sentir que s’acostaven uns animalets caminant. Es tractava d'una perdiu, que darrere duia la seua família de perdiuetes. La perdiu, al vore aquella aguileta que, encara que era xicoteta, era ja més gran que ella, es va asustar, i quan es va donar compte que era un àguila, com ella tantes vegades les havia vist creuar els cels, sabia que es devia amagar, ja que les àguiles també mengen perdius. Però com la va vore tan xicoteta i desvalguda, no li va donar por ni importància, i va pasar per la seua vora com si res. L’aguileta, al vore aquells animalets que eren com ella, en dos potes, dos ales, un bec, va pensar: “me’n vaig darrere d’elles”. La mare perdiu trobà unes brosses tendres i sabroses i es posà a picar-les, i les perdiuetes també ho feren, imitant sa mare. L’aguileta, al vore allò, pensà: “açò és bo de menjar”, i començà ella també a picar i menjar la brossa, i encara que al principi no li feia massa gràcia, ja que estava acostumada a menjar sargantanes, ratolins i alguna serp, no va tindre més remei que menjar el mateix que les perdius: grills, brossa, cuquets i coses així.

Aquelles perdiuetes creixqueren i es feren grans, i l’aguileta també va convertir-se en un àguila gran, majestuosa i poderosa. Les perdius aprengueren a volar i l’àguila també; les perdius volaven rases a terra, mentre que l’àguila pujava alta fins els núvols, però sempre anava per on anaven les seues germanes, com l’àguila les considerava.

Un bon dia es trobaven les perdius i l’àguila dalt de la lloma del Pinar, menjant, com sempre, brossa, algun cuc, algun grill, quan, de repent, aparegué en el cel una altra àguila. Les perdius s’amagaren baix de les mates i per on pogueren, i l’àguila els preguntà per què ho feien, i una li contestà que “hi ha un àguila rondant allà pel cel, i si ens veu ens menjarà”. L’àguila alçà el cap per a vore a una de la seua espècie, va alçar el vol i se’n anà a buscar a l’altra àguila, i li va dir: “baix estan les meues germanes, les perdius. com t’acostes a elles d’una picotà t’arranque un ala i no podràs volar”, i l’altra àguila es va burlar d’ella i va intentar baixar per a vore si podia pillar alguna perdiu, però l’àguila que menjava brossa es va tirar darrere d’ella i a picotades la va tirar de la Serra Calderona.

Allò ho va vore molta gent, i aquella àguila i la seua descendència van viure molts anys en estes muntanyes, i és molt possible que encara hi hagen. I perque aquella àguila va caure del seu niu i es va ajuntar en estes perdius, s’acostumbrà a menjar brossa, i per això l’anomeraren “l’àguila que menjava brossa”.

Un conte de Miguel Navarro

Dansà 2008

Ací teniu les fotos de la nostra dansà, que va ser el passat 13 de setembre.
Agraïm molt la presència de tots aquells convidats que ens volgueren acompanyar aquella vesprada. Esperem que disfrutareu molt!!

Sobre nosaltres...

Per a que ens pogau conéixer millor, ací vos presentem un grapat de fotografies nostres, de la nostra història com a grup i dels nostres millors moments.

Grup de Rondalla i Danses "La Calderona" de Nàquera

Ens presentem com a grup en aquest blog, que a poc a poc anirem convertint-lo en una perfecta extensió del nostre grup, per a que tot aquell a qui li agrade la música i la dansa tradicional valenciana puga disfrutar-la amb nosaltres.

A mode de presentació, ací ens teniu, ballant "La despulladeta"!!